Art ed artists
Alois Carigiet accumpogna e faszinescha sur generaziuns ora. Matias Spescha ei buca mo s’etablaus sco artist renconuschiu, mobein ha era surpriu ina rolla directiva per la generaziun giuvna. La qualitad dall’ovra da Gieri Schmed schai en la reducziun sil figurativ elementar.
Cun perseveronza e capientscha sefatschentan era Fortunat Cagienard, Leo Demund, fis Guldimann, Gioni Defuns e Luis Defuns cun art ed artisanadi.
Trun vala sco center digl art e digl artisanadi en Surselva, in fatg ch’ei d’engraziar als numerus artists nativs dil vitg che han e procuran aunc adina pil renum artistic da Trun e quei lunsch sur ils cunfins communals ora.
Alois Carigiet
Alois Carigiet ei naschius ils 30 d’uost 1902 a Trun. Ell’imposanta casa crap sper la baselgia da s. Martin eis el carschius si sco 7avel dad 11 fargliuns. Quei ambient puril intact, quei origin, ha adina muntau per el la megliera fontauna per siu operar sco artist.
1911 ei la famiglia Carigiet serendida a Cuera. Per Alois cun ses 9 onns ha quei muntau ina gronda midada, bandunar in vitg puril e secasar en ina stretga gassa en in marcau.
Igl emprendissadi da pictur e decoratur ei bein staus da gudogn, mo quella clamada ha buca pudiu cuntentar igl Alois. Gia 1923 serenda el a Turitg e lavura e seperfecziunescha egl atelier da grafica Max Dalang. 1927 sa Carigiet arver in agen atelier. Cul temps sa el acquistar ina gronda reputaziun sco creader da placats e da decoraziuns per la tribuna, en special pil cabaret Cornichon, dil qual el era staus confundatur.
Mo siu camp d’activitad era adina circa il medem ed il prighel da sespiarder ella rutina adina pli gronds. Il davos stausch per sedecider da returnar el Grischun ha l’exposiziun naziunala da 1939 dau. Spossaus tras l’immensa lavur che quella exposiziun veva caschunau ad el, tuorna Alois Carigiet anavos ellas muntognas e secasa a Platenga, al pei dil Péz Mundaun, ella casa „Hüs am Bach“. En quei vitget cun sia biala survesta anfla Carigiet siu ambient da pli baul.
La liunga fasa da retratgadad gida denton ad anflar la via, a far il pass dalla fuorma grafica alla pictura experimentala, agl agen maletg, che corrispunda a sia situaziun fundamentala. Il dun d’observar e raquintar, in sentiment pigl essenzial, la carezia per las caussas semplas dalla veta defineschan sia moda da malegiar. Sia ovra cumpeglia sper ils renomai cudischs d’affons, maletgs dalla cuntrada, scenas ord il mund dils animals, usits, harlechinadas, grondas picturas muralas eav. Suenter sia emprema exposiziun 1940 el Museum d’art a Cuera expona Cariget regularmein sias ovras en Svizra e schizun el Giapun.
1945 cumpara siu emprem e pli enconuschent cudisch d’affons Uorsin cul text da Selina Chönz. Ei suondan culs onns tschun ulteriurs cudischs d’affons, per part cun agens texts. Fetg enconuschents ein era sias picturas «Allegro con spirito» el Muraltengut a Turitg, picturas muralas a Stein am Rhein ed il maletg mural „La reuniun dallas treis Ligias“ ella sala dil Cussegl grond a Cuera. Alois Cargiet sez era dil meini che sias picturas muralas seigien sias ovras essenzialas e buca ils maletgs scaffi al cavalut.
1960 ei Alois Carigiet turnaus definitivamein anavos a Trun en sia patria ed ha acquistau la casa paterna da sia mumma, nata Lombriser, a Flutginas. Pliras picturas muralas a Trun dattan perdetga dall’attaschadadad digl artist a sia vischnaunca nativa.
1966 survegn Alois Carigiet per la secunda gada il premi pil meglier cudisch d’affons e sco emprem Svizzer la medaglia Hans Christian Andersen. 1974 surdat la Regenza grischuna ad el il premi da cultura dil Cantun Grischun.
Alois Carigiet ei morts igl 1. d’uost 1985 ed ha anflau siu davos ruaus el santeri a Trun.
Matias Spescha
Matias Spescha ei naschius ils 17 da fenadur 1925 a Trun ed ha passentau leu sia affonza e giuventetgna. Naven da 1952 han ses geniturs Josef e Catrina Spescha-Nay habitau en la Cuort Ligia Grischa e menau il Museum Sursilvan.
Suenter igl emprendissadi da cusunz ella Fabrica da ponn a Trun (1941-1944) ha Matias luvrau zacons onns en quella interpresa sco tagliadur e meinapartiziun. Matias ha sez declarau pli tard che sia lavur en fabrica, e surtut il tagliar ora las grondas teilas a maun, nua ch’ei veva num tschaffar intuitivamein proporziuns e fuormas, seigi stau d’impurtonza fundamentala per sia lavur artistica.
Gia duront il temps da giuventetgna a Trun entscheiva Matias a sefatschentar cun la pictura, secapescha figurativa all’entschatta. Sin cussegl dad Alois Carigiet banduna el lu Trun e va el marcau grond a Turitg. Da 1951-1954 lavura el sco creader ed illustrader da placats pil kino Corso culs gronds stars da kino e lur figuras surdimensiunadas sils placats.
In impurtont pass pil pictur Matias ei la midada da Turitg a Paris, nua ch’el seperfecziunescha 1955-1958 ella Académie de la Grande Chaumière. Igl ei era il mument ch’el sedistacca succesivamein dalla pictura figurativa e va la via viers igl art abstract. 1958 banduna Matias Paris, il marcau grond plein truscha e caneras, e va a Bages, el departament Aude ella Frontscha dil sid.
Leu catta el la quietezia e la pusseivladad da viver da maniera sempla e favoreivla. Sco pictur eis el naturalmein era fascinaus dalla glisch speciala dil sid e dil renomau étang ch’el po tscharner da sia casa anora. Bages daventa per el sia secunda patria ed il liug principal da dimora e lavur. Cheu ha el bein era anflau sia via sco artist.
Cun perseveronza e segirtad encamina el la via viers ina gronda abstracziun e reducziun, schibein pertuccont las fuormas sco las colurs ed anfla siu agen stil nunconfundibel. Siu art sveglia emoziuns ed envida era alla meditaziun. La lavur artistica da Matias Spescha ensiara malgrad la reducziun e l’abstracziun ina gronda varietad. Sper la pictura ha Matias Spescha scaffiu numerusas plasticas, lavurs graficas ed installaziuns, picturas muralas, maletgs da tribuna e cumbinaziuns da plirs geners.
Exposiziuns en Frontscha ed en biars marcaus dalla Svizra han fatg enconuschents el e siu art. Cun differents premis vegn sia ovra honorada. 1993 survegn Matias Spescha il Premi da cultura dil Cantun Grischun e 1999 il Premi d’art dil Cantun Turitg.
Pil giubileum dad 80 onns ha Matias giu ina gronda exposiziun representativa ella Casa d’art a Cuera. Il medem onn expona Matias era ella Cuort Ligia Grischa a Trun ed inaugurescha sia exposiziun permanenta cun ovras regaladas al museum da sia vischnaunca nativa.
Ils 28 da zercladur 2008 eis el morts e vegnius satraus giu Turitg.
Gieri Schmed
Gieri Schmed ei naschius ils 3 da schaner 1943 a Trun. 1958 fa el igl emprendissadi da pictur a Tavau. 1970 suondan empremas lavurs artisticas. La sentupada cun Alois Carigiet dat a Schmed il sustegn necessari e la perschuasiun dall’atgna forza artistica, aschia ch’el sefatschenta intensivamein cun la pictura. 1988 premi da promoziun dil Cantun Grischun. 1993 publicaziun dil cudisch Konstellationen. 1997 recepziun ella GSMBA, 1999 dimora ella Cité Internationale des Arts Paris, 2007 dimora el Center Frans Masereel Kasterlee en Belgia.
Per Gieri Schmed e siu art ei igl onn 1993 staus d’impurtonza essenziala. Ensemen cun pader Daniel Schönbächler, bein il meglier enconuschider digl art da Gieri Schmed, ha igl artist da Gravas realisau il cudisch „Konstellationen“. Ils exempels e maletgs presentai en quellla publicaziun muossan en moda e maniera impressiunonta la via che Gieri Schmed ha percurriu sco artist duront decennis.
Gieri Schmed sefatschenta da maniera verdeivla e sincera cun siu art, ch’ei ina part dad el sez. El resta buca alla surfatscha, suandond ina vusch interna perscrutescha e reducescha el. Sco el di sez stat il carstgaun e siu intern el center da siu operar, era sch’ins percorscha forsa buca quei a prima vesta. La maniera ruasseivla e mudesta da Gieri Schmed irradiescha ord sias ovras vi sil contemplader, sche quel selai en in dialog. Daniel Schönbächler ha caracterisau la lavur artistica da Gieri Schmed sco suonda: „En la reducziun sin segns elementars semanifestescha la qualitad digl art da Gieri Schmed“.
Gieri Schmed ei morts ils 13 d’october 2019 ed ha anflau siu davos ruaus el santeri a Trun.
